[...] observava la felicitat del seu fill amb un silenci trist, com un arruïnat contempla a través dels vidres de la seva antiga residència com una gent estranya s'hi entaula confortablement. [...] i l'enuig, aranya silenciosa, teixia a l'ombra i emplenava de teranyines tots els racons del seu cor. [...]
Madame Bovary, Gustave Flaubert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada