Tanca els ulls, respira profundament, espera, no et moguis... ara, agafa-la amb la mà suaument. Escolta-la. La sents? Pots escoltar el que et diu? Sents com transmet els seus sentiments? T'està dient que va començar sent només una llavor i que ara és una planta sencera. T'està explicant com, amb l'ajuda de les seves companyes ha arribat a ser el que és: una fulla. Una fulla? Només una fulla? NO! Molt més que això. Un ésser viu, que té sentiments que també coneix el sofriment, l'amor, l'amistat, la cooperació, la por, el desig,... Sap que els humans tenim dues parts que controlen les nostres accions: el pensament i el cor. El pensament, és aquell que ens han posat al cap des de petits en dir-nos: "Això està bé i això està malament!" El pensament és la part de : "i què en diran els altres?" Però la fulla també ens diu que el cor és aquell que pensa per sí sol, és a dir el que actua pel que realment desitges i no pel que els altres arribin a influenciar-te. Suposo que l'objectiu de la fulla, (que de moment és l'ésser més savi que he trobat) és fer-nos adonar que la cosa més simple i petita, també té unes opinions i no necessàriament han de ser simples i petites, sinó que poden ser grans i experienciades; i que moltes vegades solen tenir la raó. Les fulles, igualment que tot allò que ens poguem imaginar, o tot allò que forma part d'aquest somni real dins d'un somni (més vulgarment conegut com "vida") són vives i tenen uns sentiments, i hem d'aprendre a escoltar-les.
By: Marta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada